Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


14 de març 2010

- BH CITYCROSS RAT


Vet aquí una rejuvenida BH de cross dels 80's.
Aquelles bicis eren duríssimes, cap peça era delicada, tot era soldat-collat-cargolat-rematxat a prova de bombes. Suposo que de canalla erem terribles... i les marques ho sabien, cap no s'atrevia a fabricar res lleuger ni "high tech"; l'alumini era usat exclusivament per embolicar els bocadillus del berenar de la mainada, no pas per cap peça de les seves bicis, jejeje...

Aquesta era la BH METEOR, "un ferro"... feinada per despintarla, pintura-pedra. Feinada per desmuntar les bieles i l'eix. Imposible de "treure" un pedal... feinada per "extirpar" el caballet emb el seu suport soldadíssim...

Amb paciència i esforç ha pres noves formes: ara calça bieles de 170mm amb plat de 42 dents, l'eix és de 35 x 1 (pas francès i 68 mm d'ample), les rodes de pals, de plàstic, de 20", neumàtics urbans, els mítics frens Olimpic BALON, uns clàssics preferits. Manillarg nou a la recerca dels tons mates... m'agrada molt com ha quedat. Per ara es quedarà sense pintar ni protegir a veure quina tonalitat agafa  l'acer... a veure si l'òxid si estableix amb armonia i pren un to rat autèntic...
Després d'una bona jornada barceloneando li he canviat el seient de plàstic "bemeicseru" i la tija original. També li posaré un 16 dents doncs el pinyó de 18 encara resulta massa àgil.



2 comentaris:

  1. Has aconseguit que m'agradi un tipus de bici que normalment no em diu rés...
    Felicitats! així amb el metall nu queda perfecte.
    Per cert, l'hi has donat alguna protecció per l'óxid??

    ResponElimina
  2. Gràcies Reciclone! les rodes de pals tenen molta culpa del resultat final.
    També l'acer "a l'aire" fa mirar-la dos cops cada vegada...
    Per ara es quedarà un temps sense cap protecció, el que vull és que l'òxid s'hi instali lliurement, que surtin tonalitats ocres, daurades, naturals... Després arribarà el moment de fixar-ho o controlar-ho d'alguna manera si cal. Serà un procés lent i gradual. També per això no vaig acabar d'entretenir-me a treure el blau dels racons i pulir el cuadre.
    Aquesta és la idea a llarg plaç: com el temps i els elements esdevenen "els artistes-creadors" que transformen la matèria lliurement (la bici com un "espai" on permetre l'anarquia, i observar quan i perquè controlar aquesta anarquia).

    Salut!

    ResponElimina