Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


24 de maig 2011

*** sobre rodes 2: ALINEAR I TENSIONAR

Aquesta és la 2ª part del post sobre rodes. En l'anterior: sobre rodes 1: RADIAR, vam colocar els radis i la roda va agafar forma. El pas següent és apretar els radis per què la roda tingui la tensió correcte i la llanta quedi perfectament alineada.
Un "centrador de rodes" ens serà de gran ajuda. Si no disposem d'ell, podem utilitzar la propia bicicleta de manera creativa, com bé explicava Islomon:  "Yo he ido corrigiendo la desviación dandole la vuelta a la bici, poniendole la rueda y pegándole con cinta aislante un palillo de los dientes a una de las vainas, voy empujando el palillo hasta que queda a escasos milimetros de la llanta, al hacer girar la rueda se detecta facilmente donde hace falta rectificar, ya que roza el palillo".
Hi ha moltes maneres per sortir del pas, però si tenim ganes de remenar moltes rodes, la opció més recomanable és comprar o fabricar-se un centrador.
En anglès el centrador s'anomena "truing stand" i els més senzills es venen a partir de 40 i 50 euros. Com més qualitat, més rigidesa i precisió té l'aparell, i més alt el seu preu. Al taller tinc un dels barats i no el penso canviar, ja que el límit de perfecció pertany més a l'habilitat de la persona que no a l'aparell en si.

Per ajustar la oscilació d'una llanta s'actúa  sobre els caps dels radis (cabecillas, nipples...), aquí trobem el  "Punt clau":
Diferenciar entre cargolar i descargolar, tensar i destensar. Al principi és molt normal tenir el dubte de si estem cargolant o descargolant. La pràctica i el memoritzar el mecanisme és la única manera per aprendre-ho. La rosca dels radis és normal, es cargola en el sentit horari mirat des del cantó de la llanta on posem el neumàtic, però des del cantó intern (mirant des del carret), el sentit és contra-horari. Si el radi és a baix o a dalt també complica la cosa...
En aquesta foto mostro la manera en que l'automatisme m'ho ha  gravat i que ajuda a no haver de pensar cada vegada:


RESUM DELS PASSOS:
1-Posar en tensió mínima.
2-Començar a ajustar el salt, (la oscilació vertical de la llanta).
3-Començar a ajustar el centratge (la oscilació lateral de la llanta).
4-Colocar la llanta en posició correcte respecte el carret de la roda.
5-Tensionar molt lleugerament i afinar molt bé el salt i el centratge.
6-Tensionar progressivament la roda i verificar continuament el salt i el centratge.
7- Aconseguir la tensió i la alineació desitjada. Muntar la roda a la bici.
Després d'uns quants minuts rodant amb la bici convé torna a ajustar l'alineació, ja que és normal que els radis s'acabin de recolocar bé amb el pes i funcionament de la bicicleta i l'alineació es perdi en el procés.
A partir d'aquí la roda s'ha d'anar verificant de tant en tant i ja està.

Comencem:
1- Posar en tensió mínima :
Coloquem la roda en el centrador i la collem. Apartem totes les guies i comencem a tensar els radis fins que tots estiguin amb una mínima tensió:
Amb una mà subjectem la llanta i amb l'altra mà comprovem la tensió de cada radi, agafant-lo pel punt mig i movent-lo lateralment. Hem d'aconseguir que aquesta oscilació sigui semblant en tots els radis i cap d'ells estigui sense "treballar" (tots han de tenir una mica de tensió, molt poca)


 ---------------------------------------------------------------

2-Començar a ajustar el salt (oscilació vertical)
 Amb l'ajut de la guia vertical del centrador, es tracta d'anar igualant la distància entre la llanta i l'eix de la roda, tensant alguns radis i destensant-ne d'altres. Com que els radis en aquesta fase estan en tensió mínima gairebé no se n'ha d'afluixar cap.
Quan aconseguim igualar l'oscilació vertical de la tota la llanta, amb una tolerància d'uns 2 mm i ondulacions  suaus passem a la fase 3.

--------------------------------------------
3-començar a ajustar el centratge (la oscilació lateral de la llanta).
4-Colocar la llanta en posició correcte respecte el carret de la roda.
Una vegada hem minimitzat el "salt" (oscilació vertical), passem a limitar la oscilació lateral, i també a deixar la llanta en la seva posició correcte respecte el carret de la roda. Aixó s'aconsegueix apretant els radis d'una banda i afluixant els de l'altra.
Tot i que ja hem apretat una mica alguns radis, encara estem treballant a tensió mínima, cuidant que els radis es mantinguin flexibles. D'aquesta manera la llanta està bastant lliure i podem fer correccions amb facilitat.

 Una vegada tenim la llanta en el centre, ja utilitzem les guies laterals del centrador, i anem posant i traient tensió fins que assolim  que la llanta es mantingui dins un marge d'1mm. a banda i banda.


------------------------------------------------

5-Tensionar molt lleugerament i afinar molt bé el salt i el centratge:
Ha arribat el moment de donar una lleugera tensió i intentar alinear perfectament la llanta.

Tàctiques: Si primer posem tensió en els radis, és més difícil després alinear la llanta, per això s'ha de procedir gradualment, donant prioritat sempre a l'alineació.
Els caps dels radis hem de fer-los girar uns 45º cada vegada (1/4 de volta), no més.
Va bé actuar sobre grups de radis (zones) i no d'un en un.

 Quan hem aconseguit que la llanta tingui unes oscilacions mínimes, tant verticalment com lateralment, i estem satisfets amb el resultat, passem a la fase final: posar la roda en la seva tensió de treball i mantenir l'alineació.

--------------------------------------------

6-Tensionar progressivament la roda i verificar continuament el salt i el centratge:
MOLT IMPORTANT: es necessari colocar un "fons de llanta" abans de tensar radis, no només evita que la càmara pugui rebentar per contacte amb els caps dels radis, sinó que ens pot salvar un ull si un radi es trenca i surt disparat quan ens trobem en aquesta fase del muntatge.

Començant per el forat de la vàlvula (punt de referència), cargolem cada radi 1/4 de volta, quan tornem a arribar al forat de la valvula, fem girar la roda, verifiquem i corretgim l'alineació.
Tornem a cargolar cada radi 1/4 de volta i tornem a afinar l'alineació.
Això cal fer-ho fins que la tensió dels radis estigui bé, és molt subjectiu, els radis han de quedar durs però no extremadament rígids, han de conservar una certa flexibilitat.

 Entre volta i volta de tensionar la roda, és útil flexionar els radis com indica el croquis extret del llibre de Jobst Brandt, "the Bicycle Wheel":

7- Aconseguir la tensió i la alineació desitjada. Muntar la roda a la bici.
És hora de muntar el neumàtic, colocar la roda a la bici i anar a rodar una bona estona.
S'escolten uns espetecs al principi, que indica que els radis s'acaben d'assentar. Normal. Quan hem rodat una estona fent alguna pujada o algun esprint tornem al taller i verifiquem la roda, ara només cal fer petits ajustaments laterals.

----------------------------------------
A la pràctica el construir rodes és més complexe del què sembla, sobretot si reciclem material, les llantes usades normalment tenen imperfeccions que a vegades fan impossible una alineació perfecte. També els radis usats tenen  la seva història, i els carrets...
Treballar amb material nou, llantes, radis, carrets, facilita molt el treball, la rapidesa i la perfecció dels resultats. Però també el reciclatge i restauració de rodes antigues té algunes virtuts, com l'economia i l'encant de les coses amb passat, per exemple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada